Carta als cristians de l’odisfera
L’ordre del dia es centra en un únic punt: Què coi està passant?
L’altre dia ho comentàvem amb alguns de vostès, tot això està canviant.
Del que volia parlar avui aquí, és de vostès, els homes que ronden per aquí.
Perquè dels homes? Bé, perquè dones que tinguin preu i valor a l’odisfera les puc comptar amb una mà (Iaia, Sagristana, ...).
Dones que si Dr. Muerte penja una foto d’un pit mutilat li proposaran un escot en diagonal o un monosostenidor no li preguntaran perquè ho ha penjat.
Dones que si llegeixen l’escrit sobre ser pares/natalitat del Sr.Llufa no li preguntaran si no s’estima la vida.
Dones que si Valero penja una foto d’una dona?¿ indescriptible lligada amb cadenes no li sortiran amb cuentos feminazis.
Dones que al llegir un “Totes putes” pensen: “Joder, què observador...” i no un “Vostè no s’estima a la seva mare? Quina infància ha tingut? Creu que trobarà mai parella si ens tracta així?”. I un gran etc, etc, etc.
Aneu a tomar home! PESADES! Tant de cursi, tanta polla!
(fi mode vulgar)
Però vostès senyors, vostès se’m estan amariconant. Amb totes les lletres, AMARICONANT.
Algun se’n salva, però cada cop veig més els seus comentaris/escrits de color rosa.
No crec que el 100% del fet sigui per causes personals (a no ser que hagin de ser pares o que estiguin hormonant, fos el cas, entendria tal tonteria que porten a sobre).
La meva hipòtesi es focalitza més amb el conjunt de blogs que tots ens mirem, ja sigui per curiositat, per dir “es que és tonta i no ho sap”, o perquè com servidora, no tenen feina.
Enllaçant amb el post d’en Markutis, abans (quan fèiem més gràcia) la retroalimentació que tots teníem eren de blogs dels que mentre anaves llegint deies “mecagunlaputa”, “hòstiaquègran” i d’altres per l’estil. Llavors els comentaris valien la pena, era a veure qui la deia més grossa, qui deixava el comentari més bo, i a qui l’aplaudien. Si el ser suprem comentava al teu blog ja era orgàsmic.
Ningú escrivia res barat, la gent s’ho pensava abans d’escriure ja que es requeria un nivell.
Ara per ara però, el nivell està en un simple: “uhum”.
Està clar que tothom ha tingut èpoques, n’hi ha que escriuen millor i n’hi ha que ho fem pitjor, però senyors i senyores, estem atontats.
Tota la raó. El què m'ha fet seguir els vostres blocs eren els comentaris fillsdeputa amb mala folla que deixàveu al bloc del sr. Brillant. Seguiu així de cabronassos, i permeteu-me seguir sent pàmfila. Jo vaig ser hippy i encara me'n queden "seqüeles", com les ulleres de pasta liles i la mania de poetitzar tot el que escric. Però vosaltres no teniu excusa.
ResponEliminaM'he de donar per al·ludit?
ResponEliminaAi mare... després de llegir això que diu he pensat que potser tenia algun problema clínic i m'he anat a fer una analítica. I m'ha sortit el potassi baix i la vitamina B12 pels núvols... això ho explica tot. Deixi'm un parell de dies per posar-me a lloc i li prometo que tornaré amb bilis agre per tots i totes.
ResponEliminaQuanta raó te!
ResponEliminaDoncs sí: Totes putes -menys la meva mare i la meva germana- i tots maricons -menys el meu xicot-.
ResponEliminaJo no crec que ens estiguem amariconant (ep, que potser sí), sinó que la parròquia al final es va acostumant i s'insensibilitza a la barbàrie.
ResponEliminaAixò és com disseccionar cadàvers. El primer dia et pot fer angúnia, però al cinquè que obres en canal ja et comença a fer gràcia. I al final fins i tot hi perds l'interès.
Potser haurem d'explorar nous temes i adoptar noves formes que facin trempar de nou a la clientela.
Potser haurem de deixar d'obrir els morts i començar a follar-nos-els.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMoltes gràcies pel compliment. Dir-li que jo a la llista també hi afegiria la gran Pissarra Negra i Kashna (que ja no escriuen però que m'han fet riure moltíssim) o Sor Setrill,a qui malgrat no cagar-se sempre en tot li tinc un apreci i em sembla molt coherent.
ResponEliminaDit això, a mi cada cop em fan gràcia menys coses... i quan dic coses em refereixo al que diu/escriu la gent que vol fer riure. Tot em sembla que està bastant vist. Però dins d'aquesta apatia humorística que pateixo, cal dir que alguns blogs odisfèrics no em decepcionen quasi mai.
Aquí "pa' lo bueno y pa' lo malo" escolti.
cridarem a un Cristiano qualsevol perquè vaja repartint hòsties
ResponEliminaDes que mossènyer Modgi va començar amb el tema "d'abans féiem més gràcia" que no paren de veure's ràfagues de revisionisme odisfèric. Acabaran petant "u què"?
ResponEliminaApaquimaria! Has de veure món bloggeril! No pots ser això... coneixes els més veïns del replà? Vine, vine, que hi ha molta vida allà!
ResponElimina(Ara entenc el comentari que em vas fer a la moderna...)
us preneu massa en serio...
ResponEliminaveure, per exemple , un negrito cadaveric , i escriure - Apa ! no va tip ni res el cabró que no menja
aquest es l estil de l odis...en general
a mi personalment poca gracia em fa...i no perque m escandalitzi, evidentment
exemple d humor sarcastic, corrossiu, cinic i inteligent.
la bona gent d endogamia virtual per exemple...
Super Felí, estic d'acord amb vostè. Endogamia virtual són uns cracks.
ResponEliminaSi, Josep, doni's per aludit. Vostè abans penjava, setmanalment, alguna foto de trans i ara es dedica a fer poemes... tant maques com eren, aquelles dones...
ResponEliminaD'acord, posaré més trans, més aportacions del Ferran Monegal, més referències a mon sogre i recuperaré el Consultori Religiós.
ResponElimina