Mare de Déu

50 trucos para ser una seductora de leyenda

2010-04-01T16:32:00.005+02:00

L’altre dia vàrem arribar a la conclusió entre calze i calze, que ve la primavera i no sabem tirar la canya.

Quan dic que no sabem tirar la canya vol dir:

a) Ens fixem amb persones que gaudeixen de relacions estables i/o oficials.

b) Apuntem a familiars d’amics propers. Familiars en plural.

c) Ens pensem que la persona en qüestió entén les nostres intencions i després es pensa que li tiraves la canya al amic.

d) La persona en qüestió té una empanada mental impressionant massa complexa per a aguantar i/o intentar entendre.

e) La persona en qüestió només era per una nit i es veu que ara no entén el concepte de quantitat esmentat.

f) La persona en qüestió només es fixa en persones del seu gènere.

g) Has establert tal amigable conversa que et vol per això. Que l’escoltis.

h) És portuguès/a.

Així doncs, servidora per tal de realitzar una labor social als peregrins de la seva parròquia va anar a comprar una revista.

Com que a la Psicologyst deuen parlar de coses massa complexes per al nostre nivell cultural i d’atenció per a un divendres al vespre qualsevol, vaig comprar la Cosmopolitan (també la Bravo, però això serà un post apart, potser).

Motius:

1) Portada color rosa xiclet

2) Happy Sex. ¡Disfruta como nunca!

3) Pilar Rubio a la portada dient “El físico no es lo importante”

4) ¡Las claves para descifrar a tu Chico!

5) +50 páginas extra Body Love

6) Al llom de la revista hi posa Fun - Fearless – Female

Un cop dins, a la pàgina 120 hi descobrim això “50 trucos para ser una seductora de leyenda” (foto de la Marylin al cel sia). Això promet. Em sap greu pels meus amics, però penso que segurament podrem adaptar algun tipus de trucu per a que ells també triomfin.

No els hi posaré tots els trucus, no perquè me’ls guardi (Déu em salvi!) sinó perquè si els que els hi posaré ja són lamentables, no vulguin imaginar-se els altres.

Alguns dels 50 TRUCS PER SER UNA SEDUCTORA DE LLEGENDA

Truc nº12

Manda un email a todos tus compañeros con una historia graciosa. Añade una notita que diga: “Sé que la gente con sentido del humor como vosotros la apreciaréis”.

Respireu. Sí amics, aquest és el consell número dotze. El meu consell és: No envieu un puto mail. L’anècdota serà tan lamentable que algun borderline que tingueu a la llista de contactes pensarà que és una cadena d’aquelles panxita. La reenviarà a tothom i al final ploraràs o et mataran.

Les bones anècdotes s’expliquen quan hi ha alcohol pel mig. Ara bé, vigilin. Si expliquen.. jo què sé, que algú els hi ha escrit un missatge “compromès/conflictiu/rardecollons" al mòbil i l’ha enviat a l’atzar a un contacte, pensin que si els seus amics són una mica fills de puta, l’anècdota es tornarà a reproduir cap a una altra víctima innocent. Gaudeixin-la.

Truco nº16

Tropieza, choca contra el pecho de un hombre y dile: “Vaya, tienes unos pectorales tan duros que pensé que me había dado contra la pared”.

Siusplau, si algú diu això o preveu dir-ho, avisin abans que venim a veure l’escena.

Truco nº19

Recluta a alguien en un karaoke, para que cante una canción contigo y dile “me he dado cuenta de que eres una estrella”.

Puc entendre aquest consell de merda; és més, el veig efectiu. Per anar a un karaoke s’ha d’anar torrat. Si aconsegueixes que un tio vingui a cantar amb tu i que quan li diguis aquesta merda de frase no et pegui, ja te’l pots tirar. Va igual de torrat que tu.

Truco nº21

Comenta su estilismo diciendo: “¡Un hombre tiene que tenir mucha personalidad para llevar eso! Me ponen los tíos así...”.

SantaMariaMaredeDéu, que ens agafin confessats. No és tenir personalitat sinó mal gust. Per sil·logisme conjuntiu tens altes possibilitats de tirar-te’l.

Un cop llegits els 50 trucos para ser lo más de lo más, a la pàgina 214 ens trobem amb la cirereta del pastís:

Por qué ser TAN MAJA... puede afectar a tu salud!

I ja et tracta de subnormal perduda quan diu: Lo haces porque tus amigas lo hacen. Porque te da cosa decir que no. Porque temes ser la más aburrida de la pandi (Sí, diu pandi).

I alguns exemples de personalitat solidificada al ser super mega maja són:

1) Fer una dieta estricta i desequilibrada per què la fa la teva millor amiga.

2) Passar-te al alcohol per què tots ho fan.

3) Practicar sexe sense condó per què et fa cosa demanar-li.

4) Prendre una medicina perquè l’està prenent la teva companya d’oficina.

Tenim un problema si ...

a) fem totes aquestes coses i ningú ens diu que som supermajes

b) Seguint els 50 trucs no aconseguim ser seductores

c) No aconseguim ni ser seductores ni supermajes

d) No cardem

Escena digne de Dwight

2010-03-20T17:33:00.003+01:00

Hi ha molt poc a afegir. Però se'm plantegen alguns dubtes:

1) Perquè l'arbitre es mou tant?
2) Perquè sua el xino cudeiro?
3) Perquè la gent aplaudeix?
4) Han pagat per l'espectaculu?

Cuidi'n-se

Per cert, a on treballo hi ha un tio que té una retirada preocupant al Dwight de The Office. No penjaré fotos per motius legals-tempsdecrisi-novullqueemfotinfora evidents, no perquè no me'n mori de ganes.

Filldeputisme il·lustrat (2.0)

2010-03-01T18:46:00.008+01:00

Perdonin, però des de la modèstia que ens caracteritza,
deixar clar que aquest nen no té la meva sonrisa!

També li poden agradar...

Veig que els cabrons estan posant més fotos de nens.
L'últim és ben bé el fill del diable.

una mica d'anuncis... i tornem

2010-02-13T18:53:00.000+01:00

Salvar al fill (Odisfera)

2010-01-25T16:23:00.002+01:00

Carta als cristians de l’odisfera

L’ordre del dia es centra en un únic punt: Què coi està passant?

L’altre dia ho comentàvem amb alguns de vostès, tot això està canviant.

Del que volia parlar avui aquí, és de vostès, els homes que ronden per aquí.

Perquè dels homes? Bé, perquè dones que tinguin preu i valor a l’odisfera les puc comptar amb una mà (Iaia, Sagristana, ...).

Dones que si Dr. Muerte penja una foto d’un pit mutilat li proposaran un escot en diagonal o un monosostenidor no li preguntaran perquè ho ha penjat.

Dones que si llegeixen l’escrit sobre ser pares/natalitat del Sr.Llufa no li preguntaran si no s’estima la vida.

Dones que si Valero penja una foto d’una dona?¿ indescriptible lligada amb cadenes no li sortiran amb cuentos feminazis.

Dones que al llegir un “Totes putes” pensen: “Joder, què observador...” i no un “Vostè no s’estima a la seva mare? Quina infància ha tingut? Creu que trobarà mai parella si ens tracta així?”. I un gran etc, etc, etc.

Aneu a tomar home! PESADES! Tant de cursi, tanta polla!

(fi mode vulgar)

Però vostès senyors, vostès se’m estan amariconant. Amb totes les lletres, AMARICONANT.

Algun se’n salva, però cada cop veig més els seus comentaris/escrits de color rosa.

No crec que el 100% del fet sigui per causes personals (a no ser que hagin de ser pares o que estiguin hormonant, fos el cas, entendria tal tonteria que porten a sobre).

La meva hipòtesi es focalitza més amb el conjunt de blogs que tots ens mirem, ja sigui per curiositat, per dir “es que és tonta i no ho sap”, o perquè com servidora, no tenen feina.

Enllaçant amb el post d’en Markutis, abans (quan fèiem més gràcia) la retroalimentació que tots teníem eren de blogs dels que mentre anaves llegint deies “mecagunlaputa”, “hòstiaquègran” i d’altres per l’estil. Llavors els comentaris valien la pena, era a veure qui la deia més grossa, qui deixava el comentari més bo, i a qui l’aplaudien. Si el ser suprem comentava al teu blog ja era orgàsmic.

Ningú escrivia res barat, la gent s’ho pensava abans d’escriure ja que es requeria un nivell.

Ara per ara però, el nivell està en un simple: “uhum”.

Està clar que tothom ha tingut èpoques, n’hi ha que escriuen millor i n’hi ha que ho fem pitjor, però senyors i senyores, estem atontats.

Vagin amb pau

ZP 0,80€

2010-01-21T11:41:00.005+01:00

- Ja des d'ara demano disculpes per la mala qualitat de les fotografies.
No es veu bé la imatge del suposat ZP, però la imatge facial és bàsicament un ZP freak.-

Punt 1: No creuen vostès que queda una mica lluny/tard
una resposta del 28 de març del 2007?

Millor callar...

2010-01-18T19:19:00.003+01:00

Punt 1: No cal una llicenciatura a can Pompeu perquè et grinyoli el text al llegir la primera frase.

Punt 2: Si per això els hi paguen, ja hi vaig jo que estic sense feina.

Punt 3: Si ho han traduit (bonament com han pogut) perquè no han posat tarifEs planEs?

Quedem a les...

2010-01-09T02:02:00.000+01:00

Tenien problemes de petits per entendre les hores?
No saben dir-les si no és digitalment?

Doncs res, quedem a les 24.30h allà.

Vergonya.

Què diuen, rebaixes?

2010-01-07T23:49:00.001+01:00

CARBÓ!!

2010-01-04T00:21:00.000+01:00

Estimats senyors (i apreciades senyores)

Aviat venen els reis. Segurament ho han notat. Un dels signes: vas al lavabo de grans magatzems i escoltes frases com: “Què dius? Que ja no teniu X??!!” (X equival a qualsevol joguina japonesa-xinesa-paquistanesa, és a dir, amb nom sense cap sentit coherent en una ment sana occidental).

Ara el tió ja no pot cagar cigars de xocolata, es veu que ara ho han prohibit i només fan llapis. Això sí, han creat els caliquenyus de xocolata, que es veu que no són tant adictius.

Ah! I aviat ens trauran el rei de dins del tortell... per tant, ja és veu que això anirà a pitjor.

Així doncs, des d’aquí vull fer una crida a les tradicions nadalenques més profundes:

Regalin carbó.

Carbó del bo. Del que no provoca càries (però potser un mal de panxa i/o mort lenta).

Del que deixa les mans negres, del que embruta, del que no es ven a la pastisseria.

Tothom, tothom es mereix carbó!! Així, quan regalin als seus nebots el primer FHM de l’any perquè no han trobat En Zoo de’n Pitus, adjuntin-li carbó.

Quan regalin la corbata que queda oblidada a l’armari, adjuntin-li carbó.

Quan regalin el joc de manilles a l’amigueta, adjuntin-li carbó.

Tot sigui per conservar tradicions tant nostres.

Mare de Déu els hi desitja unes bones festes

2009-12-26T20:45:00.000+01:00

(ja els aviso que el text és extens, els avanço que la conclusió final és que tinguin bones festes i tal)

L’altre dia vaig sopar amb una d’aquelles persones que saben molt i tot d’un tema. Del seu tema. Un tema que a mi, personalment no em toca ni de lluny, ni de prop i ni de perfil.
Un tema dels que només els que l’han estudiat en saben. Els altres, gaudim de la ignorància que Déu nostrusenyor ens va concedir en segons quins camps. Així doncs, ens limitem a escoltar i a opinar quan la nostra aportació pot tenir algun valor interessant i/o distintiu a la opinió mare que es relata.

Tals persones no suporten ser contradites en el seu camp. Però semblen escoltar la opinió superficial i externa d’una persona aliena al seu entorn.

Hi ha persones que es creuen amb la veritat absoluta, i que d’aquesta manera, és donen la llicència de menysprear als que els hi importa molt poc el subjecte del qual ara en descobert que viuen per.

Em fan gràcia les incongruències (que no hipocresies).

Aquesta persona, amb la seva experiència externa a la península dins del seu camp, em volia fer veure que aquí tot era pitjor. Que aquí no es feia res per aquesta causa. Causa que totalment respecto, però on la meva ètica i/o experiència fa que deixi en un terme força allunyat al que serien les meves preferències d’acció. Quan se li va comentar que segurament tenia part de raó, però que al món hi havia coses molt més importants i/o destacables per les que moure fils, gairebé se’ns posa a plorar.

Exaltada ens va comentar que si estàvem cegues, si no veiem que per exemple, totes vestíem igual. Aquí amics, l’associació del seu tema/causa/leitmotive amb tal afirmació banal em van sorprendre. I després de tal interessant conversa prèvia, em va semblar trist concloure la conversa amb tal idea.

Vaig reafirmar que tan aquí com a allà, tots som iguals.

Iguals d’estúpids.

Uns per creure’s alternatius, uns per creure’s moderns, altres per creure’s conservadors i altres per creure’s superiors a tots aquests.

Estic encara buscant el perquè d’aquestes veritats absolutes de quan algú ve de fora.

Una cosa és creure que fora es viu millor, que és diferent i que la gent “allà” és genial. Perquè no reconeixen que és una realitat paral•lela? I que com a tal, encara – els hi agradi o no- en mantenen una altra que no es mou?

Jo vaig marxar. Prou lluny per prendre l’aire amb tranquil•litat i renovar-lo. Per veure les coses des d’una altra perspectiva. Sóc conscient de tot el viscut, de l’après i del que he deixat; però el que he guanyat és tan gran que no perdo el temps renegant en el que allò era i ara aquí, no és. No té cap sentit fer-ho.

La gent no és conscient del que té, no fot més que queixar-se, envellir de jove. Amargar-se.

Venen, pensant que quan han tornat el (que era el seu) món ha canviat. La seva família s’interessa pel seu tema vital de dia a dia, i es troben que els hi fan preguntes que ara, els ofenen. Escolten als seus amics parlar de les mateixes tonteries i ara, es pregunten com han pogut créixer junts.

Persones que ara per nadal, si no haguessin pogut tornar enyorarien els canelons i les discussions familiars de l’hora del carajillo i s’enfadarien si no els truquessis.
Però ara, aquí, no ens paren d’explicar com desitjarien estar allà, com de diferent n’és tot.

A tot això...

Senyores i senyors, gaudeixin d’aquests dies sense subnormalitats. Guardin la mala llet per altres dies de l’any. Apreciïn el que tenen i als que tenen al seu voltant ara que hi són.

Deixin-se de protagonismes. Brindin, mengin, cardin i abracin que sempre és bonic i fa nadal.

Superficia-elitat

2009-12-20T23:21:00.000+01:00

estètic –a

[c. 1840; del gr. aisthētikós 'sensible, que pot ser percebut pels sentits', der. de aísthēsis 'percepció, sensació']

1 adj Relatiu o pertanyent a la bellesa, a l'art i, més en general, a les sensacions.

2 f FILOS Doctrina sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.

3 f Tècnica que té per objecte d'embellir el cos i, particularment, la pell.

Veiem doncs que quan parlem d’estètica parlem de quelcom relatiu a la bellesa, art i a les sensacions. I entenem per bellesa un conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d'admiració.

Si parlem d’operacions estètiques, entenem doncs, que es el procés d’aproximar el cos a lo bell.

Però entrem de cap a la subjectivitat, al discernir el que es bell respecte el que no ho es. Dins d’aquest bucle infinit no arribaríem a cap conclusió, pel que farem drecera.

Recordem als anys 80 quan Adolfo Domínguez va dir “la arruga es bella”. La arruga com a expressió de tot el viscut, del com s’ha viscut.

En el cas que ens ocupa, el de les persones, què transmet una cara plana, sense cap tipus d’impuresa? Una cara que no comunica, no arriba, no produeix cap tipus de sentiment envers lo bell.

La cara es el reflex d’una persona. Per les petites formes d’aquesta podem fer-nos la idea de com una persona s’agafa la vida, si riu amb freqüència, si dorm poc, si es un amargat...

Com una cosa pot ser bella si no transmet?

Qui dona prioritat al “que diran” o al poder somriure amb comoditat?

Realment son els motius estètics els que empenyen a una persona a estirar-se la pell fins al infinit per no deixar rastre de cap tipus d’impuresa?

Segones versions...

2009-12-16T15:08:00.000+01:00

gairebe mai son bones:

(perdonin la falta d'accentuacio...del cabreig, en breu, tirare el puto portatil pel balco, procuri'n no ser dels que hi passen per sota)

El "No" ja el tenim

2009-12-09T12:59:00.000+01:00

Crec que al Penedès mai s'havia esperat Santa Llúcia amb tantes ganes.
Resem dos salves i quatre parenostres perquè surti com ha de sortir. Bé.

Naming

2009-12-01T19:26:00.000+01:00

Producte d'importació descobert en la meva època al barco vacacionesenelmar.

No les vaig probar.
Servidora a vegades és una mica finolis amb tot el que pugui menjar un portuguès/a o brasileny/a de raça (i en aquest cas, menjaven aquest producte d'origen filipí).
Els he vist als seus trenta i pico menjant papilles de blat... I d'allò tampoc en vaig menjar.

Si fan un sant google, podràn veure que -molt de lluny- es podrien assemblar a una d'aquelles galetes del Tries, però amb excés de llevadura.

Però santa wikipedia els treurà de la seva visió, i entraràn dins del Puto món.

...i allà, estorats, descobriràn al Puto Mamon que no podia faltar ni en la societat de les galetes.

Així ja saben, si van a Philippines, a cal Puta els esperen.

"I'm an artist"

2009-11-30T18:55:00.000+01:00

Això és el que devia dir un cabrón al entrar a casa seva, després de vendre això:

i això, el mateix dia.

Crítica de merda 2

2009-11-28T16:48:00.000+01:00

Família i pecadors benestants, aviat vindrà el fred, pluja i vent de diumenges tarda.
Això farà que alguns de vostès es dirigeixin als cines de polígon aveurequèfanqueestiguibéoquesiguidistret.

Perfecte.

Però no caiguin en l'error d'anar a veure Paranormal Activity.

Perquè és una gran merda.

Si ja és una gran merda en anglès no em vull imaginar la versió femcineencatalà que s'ha posat de moda gràcies a les tres bessones.

No fa por
No espanta
Ni mareja
És previsible
Història real? uhum... tarats.

Breu: Berenar segle XXI

2009-11-27T14:21:00.000+01:00

Això és un berenar

Això és destrossar la infància d'un nen!!

Nota celestial: Fer de cangur en temps de crisi no ajuda a calmar-se. Jaelshiexplicaré

Breu

2009-11-23T19:26:00.000+01:00

Per als que utilitzeu en les vostres misses -castellanes- paraules que no entén ni la vostra santa mare...

La redacció. Tema: L'odi

2009-11-22T09:48:00.000+01:00

Benvinguts siguin,

L’altre dia, en la sessió de Corazón, corazón a la que els vaig sotmetre, un dels comentaris que es van fer sobre el post va ser aquest:

"...ja sé que sembla que odiar ajuda a superar aquests temes, però no és així. L'únic que ajuda a oblidar és passar pàgina i odiar és el contrari de passar pàgina.”

Bé, dos punts inicials:

- En cap moment vaig dir que ‘odiava’ a tal subjecte. El que han de saber és que amb quatre línies de merda en un post no saben tota la història (ni pre, ni post), així doncs, quan dic “..només desitjo que es mori sol”, no és odi, és un desig racional.

Bé, i deixant a part que el comentari es faci en un cercle autoegoanomenat “La Odisfera” i no trobant-hi doncs molta coherència, servidora ha estat pensant en això, en l’odi. Però en el de veritat, no en rabietes.

I començaré autocitant-me (del verb català autocitar):

L’odi ajuda a no oblidar, el rancor a no passar pàgina (Mare de Déu 5, 4:23).

Per servidora, odiar no és dolent.

La meva escassa memòria fa que molt ràpidament oblidi les coses o les baixi de grau, així doncs, coses que m’han afectat en un moment de la meva vida, les veig sense importància al cap d’un temps. Això té dos resultats, el positiu: no visc amargada. El negatiu: que es donin segones oportunitats i que es tornin a cometre els mateixos errors.

Veig “l’odi” com la calentura. La fase inicial d’una ferida que després baixa de grau. Penso però que cal moderar-lo, racionalitzar-lo i aprendre’n. L’odi com a sentiment d’ús habitual no pot ser sa.

L’odi tampoc és rancor. No se’m confonguin. A l’església tenim el perdó i l’utilitzem. Però quan t’han fet mal, el perdó només serveix perquè l’altra persona dormi tranquil·la. I el rancor és un no-viure i una pèrdua de temps. Consumeix i amarga.

Jo estic parlant d’una anul·lació de sentiments positius envers l’altra persona. Que depenent del grau de feridura podem parlar d’indiferència, rebuig, fàstic...o odi.

No puc no-odiar a alguna persona que ha fet mal al meu entorn proper, ja sigui família o amics. Bàsicament perquè no es mereixen cap tipus de respecte per la meva part. Cap. Volen perdó? Perdonats.

Està clar, que amb el temps i copes de vi, els graus d’odi disminueixen o haurien de disminuir si no volem ser uns desgraciats.

Si una persona no es mereix que la cataloguin com a ‘persona’, no se la pot tractar bé o continuar estimant de la mateixa manera. No estic parlant de fills/es de puta de barri, estic parlant de monstres, que quedi clar.

Que tinguin un gran diumenge.

Tema 2: Compartir és viure

2009-11-21T21:51:00.000+01:00

I amb aquesta merda de títol els presento el que per a servidora i companyies, pensen que és una de les dones més boniques (un dia ja els hi parlaré de la diferència entre bonica i guapa) de la península.

Déu va repartir a gust quan va ajudar a la seva concepció.

És d'aquelles dones amb una bellesa natural. Es poden fotre un sac sobre i els hi queda bé. La puta revisteta Elle els hi fa un reportatge sense maquillar i sense retocs i hi queden bé.
No vulguin saber si fessin això a algunes parròquies...

El que no em convenç és la moda que han agafat totes les cadenes ara per posar les nenes maques del dematí a presentar telenotícies. Però això ja és un altre tema.

Disfruti'n del cap de setmana.

Tècniques d'estudi. - Separació d'un tema complex en fases -

2009-11-19T09:01:00.000+01:00

Tema 1: Sant Martí

Fase 1:
Es mostrarà gairebé igual, però començaràs a veure coses que no quadren.
S'enfadarà sovint i per tonteries que abans tant li feien.
Potser sortireu algun dia a la nit. Les sortides no despertaràn el més mínim interès.
Tot i així cardareu a la nit.

Fase 2:
Es cabrejarà per coses inversemblants.
Rebràs la culpa d'absolutament tot.
Desprendrà ràbia i mala llet. S'estarà hores sense parlar.
Enviaràs missatges a algun ex. Ex-capdesetmana, ex-cafèdediumenge, ex-videdijous.
Pensaràs que t'estàs infravalorant.
Et plantejaràs si realment val la pena estar junts.

Fase 3:
Decidiràs parlar de que què collons passa. Preguntaràs perquè es comporta com un fill de la gran puta.
La resposta és, perquè l'és, però no ens avançem.
A tal pregunta, ell sortirà amb mil i un retrets. No la contestarà.
Et sentiràs a dir de tot. Tot és tot.

Fase 4:
Amb la calma i els polvos posteriors, es parlarà de la possibilitat de trencar la parella.
I aquí amics, ell plantejarà la pregunta: "Però podriem continuar sent amics, no?"
La resposta, sempre, sempre ha de ser no.
Perquè? perquè ja tenim amics i no ens els tirem.
Si la resposta és afirmativa, acabaràn d'entrar al món de les putilles pròximes i gratuites.

Fase 5:
L'atzar, el destí, la casualitat, la sessió oberta de hotmail i/o el mòbil sobre la taula, us guiaràn cap el món, conegut per tots/es com el de "o ara o mai".
Fosc, il·legal i cobard, però a vostès ningú els ha beatificat.
Així doncs, amics, la intuició els haurà portat dins del món de les tenebres.
Estareu pensant constantment que això no és pròpi de vostès, però continuareu amb el treball de recerca.
En el mòbil hi descobrireu missatges pujats de to, trucades a la nit i alguna foto d'ella amb un vestidet curtet (enfasi als diminutius, siusplau) arrepenjadeta al marc de la porteta.
Volent imitar a alguna putilla de lujo però sense èxit.
Al mail hi trobareu el mateix però en hores diürnes, on l'aburriment del treball fa que la imaginació i la sang en algunes parts del cos corri més ràpid. Posarà més atenció en aquests.

Fase 6:
Davant dels descobriments, vostè possiblement es quedarà amb estat de shock.
Com quan té un radiopatio entre mans, l'haurà de compartir.
Trucarà a una persona que estigui desperta i atenta als seus resultats d'investigació.
Aquesta persona no podrà ser mai un amic comú. A poder ser, es triarà l'amic que li té una mica de ràbia a la seva parella.
Escoltarà la seva opinió i treurà les seves pròpies conclusions.
Mantindrà la calma i no dramatitzarà.

Fase 7:
Aquí tindrà dues opcions.
Callar com un puta i ser la puta o ser la malaputa.

Si calla com un puta i és la puta, com el nom indica, deixarà que passi el temps fins que l'individuu en qüestió es digni a explicar els fets.
Això no succeirà mai.
Continuaràn cardant i vostè serà doncs, la puta.

La malaputa li plantarà les coses a la cara.
Li dirà que és un fill de la gran puta.
Deixarà que plori, que demani perdó i que menteixi.
Sobretot deixarà que menteixi. El plor, amics meus, també entra dins de la mentida.
No es creurà absolutament res.

Fase 8:
La seva ràbia interna, farà que imagini situacions violentes on ell en serà la víctima.
Estudiarà amb una velocitat que l'impresionarà, com portar a terme algun crim.
Procurarà que només sigui en la imaginació.

Fase 9:
El deixarà.
Marxarà amb la cara ben alta i no en voldrà saber mai més res.
Voldrà oblidar-lo ràpidament. Tot i així, desitjarà que estigui al llarg de la seva vida sol.
I que mori sol.

Fase 10:
Voldrà aprendre de l'experiència.
Escriurà alguns quants posts per desfugar-se.
Dins del paper de malaputa jugarà amb els que li entrin però serà exigent.
Enviarà senyals de caçera a alguns pretendents desestimats anteriorment.
Es proposarà no tirar-se cap tio amb parella, ~~per molt bo que estigui~~.
Sortirà del paper quan ho cregui convenient.
No es precipitarà.

Brindem doncs tots junts, pels segles dels segles,

amén.

Els graus d'en Bastard.

2009-11-18T09:41:00.000+01:00

Algunes de les classes vistes fins al moment...

Hi ha el fill de puta que ja neix així.
No hi ha ni classes socials, ni llengues. És un cromosoma.
Des de petit ja el veus venir.
Cara de bon nen i arrogant.
Descuida't i t'ha cremat el cotxe.
No s'atura amb l'hòstia a temps.

També hi ha el cabronet de classe mitjana baixa,
garrulo que toca els ous a les companyes de classe.
Les hòsties de casa seva l'han marcat.
En alguna ocasió ens farà pena i arribarem a pensar que era bona persona o que no era tant fill de puta.
S'engantxarà a la coca i fumarà porros a la sortida de l'institut amb nens de dotze anys.

Finalment hi ha el fill de puta que s'hi ha tornat amb el temps.
Tenia una mica de panxeta i portava ulleres.
A classe els altres el posaven en rídicul sovint.
La seva iaia li portava el berenar cada dia a les cinc i anaven junts cap a casa.
Les noves tecnologies l'hi han permès veure pornografia per la xarxa gratis.
Sa mare al pillar-li alguna revista l'ha volgut portar al psicòleg.
És verge.

Als trenta anys, tots hauràn anat de putes.
Primer amb amics, posteriorment després del partit guanyat amb el colega i,
ara ja sols, alguns diumenges a la tarda.

Si el fill de puta genètic és atractiu, no patiu,
segurament per nadal rebrà panera i anirà al sopar d'empresa.
Trucarà a la morena que l'espera a casa per fer l'amor amb ell
dient que arribarà tard, i s'anirà a tirar a la becaria de vint-i-sis.
La morena ho descobrirà pels missatges al mòbil, ell plorarà.
Ella el perdonarà.
Si no és atractiu, segurament no és el fill de puta genètic.

El cabronet de classe mitjana farà creure al seu voltant que ha canviat.
Es casarà.
El veurem de gran, descuidat, greixós i amant del whisky.
Al seu costat, hi haurà la tonteta de classe amb uns quants anys més.
El seu regal pels vint-i-cinc anys de casats serà un llum de peu pel menjador.
Tindràn dos fills. Un d'ell serà com el pare.
L'altre es convertirà en fill de puta després de l'adolescència.

El fill de puta per evolució té dues possibilitats i un destí.
Si és de bon veure seleccionarà les preses segons el seu criteri.
Se'n tirarà una i s'anirà a dutxar a casa de l'altra.
Elles saben que n'hi ha una altra, però se senten especials.
Ell els hi fa creure.
Si encara conserva la panxeta i les ulleres desenvoluparà tal simpatia que farà caure a les preses.
Jugarà fort. La seva baixa autoestima li farà creure que totes són unes putes.
I així les tractarà.
Finalment, el sucre i el greix li passaràn factura.
Es morirà absolutament sol.

Adquisicions-cosesparticulars de Cal Yankee

2009-10-20T02:38:00.000+02:00

Estimada familia,

com alguns ja saben em trobo a Cal Yankee, en una ciutat totalment oposada a mi.

Un lloc on els amants dels cotxes poden disfrutar. La gent te cotxassos genials, pero han d'anar a 40miles/hour (aka una putada). Aixo si, s'aparca amb una facilitat brutal, uns espais per a camions.

A la puta radio sempre hi ha la mateixa musica. Tenen rao, com a la peninsula, pero amb heyboy, i aixo encara atabala mes.

Tothom parla castella, es a dir, quan em dirigeixo a x persona en angles, sempre hi ha algu al voltant que esta intentant endevinar d'on cony soc.

A la puta tele hi ha 98 canals i els hi juro en va que res d'interessant.

Tenim piscina, pero ara estem a nomes 23º. Fotetitu a la piscina.

Molts centres comercials. Masses si no vols gastar.

Per cert pare Bukkakez, aqui el iPhone 3G esta entre $200 i $300 si no tinc mal vist. Si vol fer una comanda amb interessos i comissio, no ho dubti.

Pero a tot aixo...

miri'n que va ser el primer que vaig comprar per posar-ho al endoll de la tauleta de nit per il.luminar la biblia i el rosari. Macu, eh? :)

Cuidi'n-se i totes aquestes coses.

"Pedanteria"

2009-10-10T15:19:00.000+02:00

S'ha vist cartell més 'pedant' que aquest??

Qui porta un llum al cap? Qui va amb pameles a beure cava? Qui porta un bolso més gran que les seves caderes? Com pot estar tant desproporcionada aquesta copa de cava?

No puc amb el puto Labanda.
Tinc la sensació que aquest home -quenovolsortircasimaialsmitjansdecomunicaciópermodestia¿?- dibuixa sempre el mateix.

I no és l'únic.

Por... altra vegada

2009-10-09T13:40:00.000+02:00

Anava a comentar sobre les meves interessants vivències al passar la ITV del cotxe del meu progenitor, quan he apretat la pestanya "siguiente blog" i m'ha aparegut aixonses.

Al no saber qui era aquesta santa mossa formosa, m'he disposat a investigar (i/o mirar més la web), i he vist això...

La meva pregunta és: si Déu santpare et cedeix un cos com el de la primera fotografia, com pots fer-li el lleig d'acabar com la nòvia del cadaver ??

Apunt: Al final he acabat "descobrint" que és una model, el que no sé encara és qui coi la pot contractar i per anunciar què.

REC 2

2009-10-01T21:32:00.001+02:00

- Perquè com més por diuen que fa, més m'imagino que no em sorprendrà?

- Perquè quan veig la rossa, encara la veig presentant els 40 principals?

Ofertes en temps de crisi

2009-09-17T18:47:00.000+02:00

i això simplement passa per contractar llicenciats en publicitat a jornada completa cobrant 300€ al mes.

Em suda la polla...

2009-09-17T00:38:00.000+02:00

No els hi ve de gust a vegades dir: "Em suda la polla ________"

- el que pensis
- el que penseu
- el que diguis
- el que digueu
- el que puguis pensar
- el que pogueu pensar
- el que puguis dir
- el que pogueu dir
- tot

"Em suda la polla" té altres variants, més fines i segurament més correctes i/o que sonen millor a l'uit.

Tanta vulgaritat no tornarà a succeir, ja que no és pròpi ni fa macu.

en dues setmanes...

2009-08-18T14:58:00.001+02:00

la calor i l'alcohol es barrejaran amb:

+

que no ens passi res...

2009-05-24T06:34:00.000+02:00

uhum, gafapasta.

En dues setmanes o marxo cap a Grècia o em teniu a València amb les maletes preparades per tornar a fer vinets a l'Inzolia.

Conclusions ràpides de dos mesos:

1) Una cosa es el radiopatio, i l'altre són les vívores brasilenyes
2) La depilació brasilenya existeix, però només en aquesta part. Qualsevol símil amb els ossos si aproxima.
3) Això és un putiferi (del qual de moment no en formo part).
4) Estan tots bojos.
5) La pregunta "què faig aquí?" és constant.

Cuideu-vos!!

- arribant a maó 06.40am -

Fins d'aquí...

2009-03-26T14:29:00.000+01:00

sis mesets...

si es volen venir a confessar, ja saben en quins ports trobar-me.

Si senten a dir que algun barco ha emulat el Titanic, si, serà el meu.
Vetllin perquè em busquin, que jo sé nedar bé. Sinó, vetllin el meu cuerpo i fotin-se mojitos a la meva salut.

Felicitar des de l'església Sant Jordi, Sant Joan, Santa Maria i amb una mica de tristor, Sant Fèlix. Esperem ser aquí per Sant Esteve...

- a tot això espero tenir internet per anar veient com evolucionen els seus pecats -

Cuidin-se!

Compte endarrera

2009-03-23T15:10:00.000+01:00

Congratulazioni figlio!

2009-03-19T18:24:00.000+01:00

Aquesta podria ser perfectament una foto feta a Bondi quan va baixar Austràlia i on gent pamplonica del opus venia amb tota la seva família. Això, o el rotllo surfero ara es porta també al Vaticà.

Habilitats poc útils o inútils en un dia qualsevol

2009-03-11T15:39:00.000+01:00

- Saber parlar del revés

- Saber escriure amb la dreta i amb l'esquerra

- Saber dir paraules mentres et tires rots

- Saber parlar per l'estomac

- Saber caminar amb les mans

- Saber ballar totes les cançons de l'estiu

No, no tots sou iguals

2009-03-03T14:43:00.000+01:00

Tenieu raó, no tots els homes sou iguals.

Des de la parròquia discernim tres categories:

Tipus 1: el fantasma

Personatge que creu que té múltiples qualitats, infinites, quan realment en té poques.

Les explota al màxim.

Si creu que és llest, tindrà bàsicament dos temes de conversa i aquests seràn explotats al seu major potencial en qualsevol moment.

Si creu que té gust (en roba, dones, humor, aficions...) es permetrà donar consells a tots aquells que l'envolten. Com el llest, explotarà aquests consells a l'infinit.

Si creu que és simpàtic, serà el que sovint farà bromes o explicarà experiències a noies a qui vol seduir. - Es pot saber si és una anècdota per lligar o no segons la cara dels amics -.

Si creu que és guapo, serà el que en una discoteca farà veure que tria. En les dues primeres hores es permetrà triar entre rosses, morenes, altes o baixetes. Hi ha la possibilitat que no estigui en la discoteca encertada i al final de la nit hagi de correr.

Seducció de fantasma:

T'entrarà de mil formes, a cada qual pitjor.

Algunes de les vistes són:

“Ets la noia més guapa que he vist aquesta nit”. Pot pujar l'autoestima, però si aquesta frase te la diuen a Sitges per carnaval no contesteu “gràcies”.

“He passat per aquí més d'una vegada perquè m'has atret molt”

També realitzen frases que començen amb:

“No entenc com una noia -tan+adjectiu positiu- com tu, està aquí -tan+Complement Circumstancial de mode- (aquesta afirmació no cal que sigui veritat)” ex. No entenc com una noia tan guapa/simpàtica com tu, està aquí tan sola/aburrida. També hi ha la possibilitat que es permetin el luxe d'opinar sobre les teves companyies, aquí cal dir-li clarament: “ets un fantasma faltón” i pirar-se.

Als fantasmes sel's pot dir clarament el que són, uns fantasmes.

Depèn de com sigui el xaval en qüestió encara li farà gràcia i podeu aconseguir l'efecte negatiu, li caureu bé i tractarà d'embaucar-vos encara més.

La meva recomanació és: fugiu.

- Cal dir que tots els tipus d'homes poden acabar en la categoria “fantasma”, però aquests, només poden acabar en la categoria “pringat”.-

Tipus 2: l'embaucador

L'embaucador és el que té unes qualitats modestes/comunes però que et farà creure que en té moltes més. Podriem diferenciar dues categories:

l'embaucador fill de puta:

Típic faltón però amb morbo. És el que té més vincle directe amb el fantasma i per això cal vigilar.

l'embaucador políticament correcte

En tot moment és conscient de les seves capacitats i limitacions, per això el podriem denominar també “el calculador/estratega”. Explota les seves qualitats i es permet riure's de les seves limitacions.

Ambdós són uns estrategues als que fàcilment se'ls hi agafa certa “admiració/carinyo”; cal ser conscient però del que són. Classe, elegància i estil. Però embaucadors.

Seducció d'embaucadors:

Notareu quin és quin per com us intenta seduir. Ho tindrà estudiat -no ho semblarà-, serà irònic i es farà el desinteressat.

L'embaucador fill de puta serà un faltón, però cridarà la vostra atenció.

Ex: “Tens uns ulls preciosos, però es que no et puc deixar de mirar els pits”

L'embaucador políticament correcte us explicarà alguna anècdota que us farà gràcia i a partir d'aquí, un cop captada la vostra atenció, es succeiran unes vacilades contínues per ambdues parts -sempre amb bon rotllo i probocant tensió sexual-.

Tipus 3: el pringat

Aquí ens endinsem en el prototip “de tan bo, tonto”. Fàcilment manipulables, vulnerables i carn d'assador per alguna part del gènere femení.

Podem pensar que són els homes que tenim en la categoria “amics”, però no, no els subestimem, segurament són el reducte del que un dia va ser un fantasma o una projecció del que serà un fantasma en un temps.

Seducció de pringat:

En teoria no n'hi haurà.

Si n'hi ha, o no l'entenem com a tal i pensarem que es tracta d'una mala època del individuu en qüestió o el rebutjarem (no en un 100%. Tot depèn del tipus de tia que siguis també).

Provin una mica de tot i treguin les seves conclusions.

Vagin amb Déu.

Tarot

2009-02-28T20:22:00.000+01:00

Post dedicat al estimat Jump_0n

-a partir del segon 50 -

Lo metro és vida

2009-02-24T10:04:00.000+01:00

Modernikis al metro II

"Gràcies" al trauma produit per mon senyor Sombretti en aquesta entrada , l'altre dia vaig fer la foto a aquesta mossa.

Pantalons amb una vora ajustada, escalfadors que ens recorden a la moda de fa uns deu anys i unes d'aVans de la guerra. Gris-rosa amb dibuixets que en algun dia vàren tenir sentit.
Estrips que denoten o que no sap que és el Decathlon i les seves "zapatillas de viaje" o que ha fet tot el camino de Santiago amb aquestes (o ambdues raons...).

Ara que ve la temporada primavera/estiu i els modernikis treuen les seves Vans/Victòries/xines a lluir, ja els dic ara que a moderniki que trobi a l'abast, moderniki al que li faré fotografia.

I a vere quan arriba la primera hòstia.

Por

2009-02-20T13:53:00.000+01:00

Espero que no tinguin malsons.

No tinc més paraules.

Pura porqueria

2009-02-16T01:08:00.000+01:00

Els companys de pregàries m'han fet pensar en que us volia comentar des de ja fa dies una cosa.
Només és una promesa/objectiu -personal- :

Ara que ja tinc el títolet/si em dedico a això, prometo -intentar- mai fer un "anunci"com aquest

Podriem catalogar-lo com el pitjor que hem vist en mesos, però també s'hi afegeix el de telepizza i el de tena lady...

Només volia incomodar-los breument.

Descansin i vagin amb Déu.

Oficis que em fan por

2009-02-11T20:08:00.000+01:00

Les tasques que tots ells desenvolupen (ja que per això tenen els estudis/cursets de formació), haurien de ser simples i senzilles per a ells.

Dentista treu dents, perruquera talla cabell, informàtic arregla pc, mecànic arregla cotxe, caixera passa codis de barres...

- El meu dentista i la seva ajudant: no caldria dir res més.
El fill de puta ha suggerit que dilluns m'operaria per treure'm el queixal del seny que m'està matant. Això em semblaria correcte si no fós que una no es pensa operar en un lloc així per molt pijiguai que sigui. Aquí, un hospital amb condicions o res.
A més a més, que em preguntin sobre la meva vida i m'expliquin la seva i la de les seves filles, no ajuda a que hi vagi molt sovint.

- La meva perruquera:
A la frase "només tallem les puntes/dos dits"... ai amics... només he trobat una perruquera que em fés cas i està a l'altra punta del món, surtiria car tornar-hi.
Què els hi passa però?? on hi ha el problema en tallar NOMÉS dos putos dits (centímetre més, centímetre menys).
Això si, el preu no va en relació al tall. A més revistes, més llum, més comoditat i més ajudants chonis maquejades, més cara.

- L'ajudant de la meva perruquera:
"Siusplau algun reflex ros però pobredetunena que quedi oxigenat qual Barbie". Ja l'has liat. Són de poques i breus idees. És queden amb el final. Barbie.

- El meu informàtic:
Un cop superat el concepte "els estudiants d'informàtica no sabem arreglar ordinadors"*, t'has de buscar el típic freak del poble. Home/Noi/senyor d'uns 35-45 anys amb cara de buscar pornografia infantil per internet.
* tot i que jo crec que si, però que no ho saben fer Gratis.

Ell s'encarrega de xafardejar TOT el teu pc, inclús de fer el comentari "Oh! he vist per casualitat algunes fotos... No les has fet aquí oi? On has anat?".
Després t'explica que has de canviar la placa base i mil osties més, i que els portàtils tenen una vida molt curta... bla, bla bla.
T'estilla altra vegada, aquest però, explican-te les hores que hi ha passat. Lent.

- Caixera de supermercat:
He comprobat en pròpia pell que si tens més estudis després de l'ESO, no curraràs en un supermercat. Almenys no de caixera.
Hi ha un top ten en lerdes, amb perdó i respecte, però són totalment lerdes.
Si el lector no llegeix el codi de barres fan que tu mateix et vagis a buscar un altre producte més ben etiquetat en comptes de passar-lo a mà, donar el canvi és un altre tema. Sort ara, de les màquines que si val vint i dones cinquanta posa -30.

- La tia de gestió acadèmica de la meva facultat:
i aquesta encapçala el rànking. La més incompetent, curta i ineficient.

Senyors/es, estan parlant ja amb una que per fi, ahir, al cap de cinc anys, té un paper que diu: Està llicenciada en una carrera de merda, que no li servirà per absolutament res i acava de pagar 170.85 euros perquè el monarca li firmi un paper.

Total, que la incompetència en persona té un nom i una forma. Rodona.
Té una retirada a la noia de la fotografia. Si us la trobeu, escupiu-li.

La vacassa incompetent de la meva facultat va demanar-me el dni per "saber qui coi és aquesta noia", va fer saber públicament als altres 10 incompetents que em tornaria a mirar l'expedient "no fós cas que vinguessis pensan-te que ja tens el títol i encara et faltessin crèdits".
I això no només passa a la meva facultat, sinó que es veu que és a totes i a sobre, en diverses universitats. Només es salvava la Carme del quiosc, i un rockero fustrat em va dir "Feia temps que no venies per aquí oi? La Carme es va jubilar l'any passat..."

13 Oscar(s)

2009-02-08T22:33:00.000+01:00

Ja us ho dic ara: Puta Merda Pel·lícula

I amb això, què us vull dir?

1. No perdeu -cuidado- gairebé tres hores per veure aquesta "pel·lícula".

Donar pa sec als coloms de la rambla que cada poble té, serà més distret.

2. No aneu a una sala de cinema que atregui a un públic que llegeix la SuperPop.

Si, agosarats de vosaltres, no seguiu les indicacions, veureu que cada frame on aparegui en Pitt en actitud anunci de Malboro, Ray Ban i/o colònies per portar quan vas despullat, un cúmul de crits orgàsmics impediràn que vostès acabin de conciliar el son.

3. No aneu a veure la pel·lícula esperant trobar un guió poc moralista i profund.

Sortireu amb la idea de que el guionista s'ha llegit un manual d'autoajuda i el llibret 100 frases sobre la vida, la felicidad y el amor.

L'únic que trobareu és:

1. Un nen més lleig que pegar a un pare.

2. Un tros Amélie que em va fer preguntar realment si és que lo meu era una obsessió/trauma. No ho era. Els companys de visionat van coincidir amb mi. Ara per ara, encara em pregunto Què hi feia allò, allà.

3. Que si teniu períodes de moviment hormonal només trobareu interessants les escenes d'anunci -anteriorment criticades-, i les escenes en que penses que t'agradaria una sessió de maquillatge rejuvenidora/envellidora. Tot plegat, molt profund.

En un altre post parlarem també de "la tapa". Plat amb menjar -Gratuït- que et -Donen- al demanar alguna cosa per beure.

De la "tapa" i de la "poca visió de negoci gallec".

Ja ho veurem.

Bon inici de setmana i, ja saben, si es volen confessar, a la Catedral de Santiago hi ha més de quinze confessionaris.

Síndrome Amélie

2009-02-04T14:39:00.000+01:00

Com saber si ets una nena Amélie:

Punt 1 i el més important: Per tu, la pel·lícula de visió obligatòria és Amélie.

Portaràs bailarines a l'estiu, i Victoria a l'hivern. Tardor i primavera Vans amb cireretes, maduixetes, globus o ioio's.
Clips al cap de colors verd o vermell, amb una forma de cirereta a la punta. Els dies especials, i per sentir-te maca, et posaràs aquell clip que et va regalar un cop el teu primer rotllo.
Els teus accessoris seràn unes pulseretes fetes amb fil de pescar i figuretes de plàstic de formes senzilles i colors primaris.
El teu tall de cabell estarà ser sobre els hombros i per sota les orelles.
Si no tens un problema de miopia o estigmatisme, te'l probocaràs per així portar ulleres rodones, grans i de pasta.
Tindràs algun poster dels Beatles creuant Abbey Road o del Tomato Soup del Warhol.
De la teva paret penjarà un calendari de l'Audrey Hepburn.
El teu ipod estarà farcit de grups que has descobert a myspace, amb cantants vestits amb camisa de quadradets, texans apretats i converse.
Estudiaràs Publicitat, Comunicació Audiovisual o Periodisme (potser també arquitectura, però no l'hauràs acabat).
Al estoig hi portaràs tres fluorescents de colors diferents, tres bolígrafs de colors diferents i tres retuladors Standler de colors diferents.

Plores la mort de Silenci?.

2009-02-02T01:41:00.000+01:00

Estreno blog. No patiu, durarà dos dies, ja ho avanço ara.

Volia escriure sobre un tipus de gent que m'ha acompanyat durant alguns anys a la universitat. Un cop dins d'alguns fotologs d'aquests, m'he trobat això.

Perdoneu que us digui que qui ha escrit això es troba en una situació complexa en la seva vida.
O això, o està fent un treball de recerca de la SuperPop i aquest és el seu apartat de conclusions.

A mi em ve un mosso formoso i em saca la lengua mentres me pellizca, després me guiña el ojo i me da la mano, se muerde los labios y me mira mucho ahora baja la cabeza, me vuelve a tomar la mano, me da una cachetada (!), encima se esta quieto, ahora me mira de frente y me acaricia el pelo, después tropieza, se levanta supongo y me aprieta las dos manos ensangrentadas, se despide despacio, se gira porque dice que me quiere conocer, me mira de reojos -con los dos-, me suelta una lagrima com el Federer i ahora me tiene de la cintura...

Clar que finalment haig de demanar un desig!

Així doncs, pecadors, resem perquè tal fenomenu no ens intenti camelar amb tals armes de seducció.

Vinga, descansin. I recordin, si te aprieta las manos, gusta de ti.
I que gustin de ti, sempre és macu.