Breu

Per als que utilitzeu en les vostres misses -castellanes- paraules que no entén ni la vostra santa mare...

La redacció. Tema: L'odi

Benvinguts siguin,

L’altre dia, en la sessió de Corazón, corazón a la que els vaig sotmetre, un dels comentaris que es van fer sobre el post va ser aquest:

"...ja sé que sembla que odiar ajuda a superar aquests temes, però no és així. L'únic que ajuda a oblidar és passar pàgina i odiar és el contrari de passar pàgina.”

Bé, dos punts inicials:

- En cap moment vaig dir que ‘odiava’ a tal subjecte. El que han de saber és que amb quatre línies de merda en un post no saben tota la història (ni pre, ni post), així doncs, quan dic “..només desitjo que es mori sol”, no és odi, és un desig racional.

Bé, i deixant a part que el comentari es faci en un cercle autoegoanomenat “La Odisfera” i no trobant-hi doncs molta coherència, servidora ha estat pensant en això, en l’odi. Però en el de veritat, no en rabietes.

I començaré autocitant-me (del verb català autocitar):

L’odi ajuda a no oblidar, el rancor a no passar pàgina (Mare de Déu 5, 4:23).

Per servidora, odiar no és dolent.

La meva escassa memòria fa que molt ràpidament oblidi les coses o les baixi de grau, així doncs, coses que m’han afectat en un moment de la meva vida, les veig sense importància al cap d’un temps. Això té dos resultats, el positiu: no visc amargada. El negatiu: que es donin segones oportunitats i que es tornin a cometre els mateixos errors.

Veig “l’odi” com la calentura. La fase inicial d’una ferida que després baixa de grau. Penso però que cal moderar-lo, racionalitzar-lo i aprendre’n. L’odi com a sentiment d’ús habitual no pot ser sa.

L’odi tampoc és rancor. No se’m confonguin. A l’església tenim el perdó i l’utilitzem. Però quan t’han fet mal, el perdó només serveix perquè l’altra persona dormi tranquil·la. I el rancor és un no-viure i una pèrdua de temps. Consumeix i amarga.

Jo estic parlant d’una anul·lació de sentiments positius envers l’altra persona. Que depenent del grau de feridura podem parlar d’indiferència, rebuig, fàstic...o odi.

No puc no-odiar a alguna persona que ha fet mal al meu entorn proper, ja sigui família o amics. Bàsicament perquè no es mereixen cap tipus de respecte per la meva part. Cap. Volen perdó? Perdonats.

Està clar, que amb el temps i copes de vi, els graus d’odi disminueixen o haurien de disminuir si no volem ser uns desgraciats.

Si una persona no es mereix que la cataloguin com a ‘persona’, no se la pot tractar bé o continuar estimant de la mateixa manera. No estic parlant de fills/es de puta de barri, estic parlant de monstres, que quedi clar.

Que tinguin un gran diumenge.

Tema 2: Compartir és viure

I amb aquesta merda de títol els presento el que per a servidora i companyies, pensen que és una de les dones més boniques (un dia ja els hi parlaré de la diferència entre bonica i guapa) de la península.

Déu va repartir a gust quan va ajudar a la seva concepció.

És d'aquelles dones amb una bellesa natural. Es poden fotre un sac sobre i els hi queda bé. La puta revisteta Elle els hi fa un reportatge sense maquillar i sense retocs i hi queden bé.
No vulguin saber si fessin això a algunes parròquies...

El que no em convenç és la moda que han agafat totes les cadenes ara per posar les nenes maques del dematí a presentar telenotícies. Però això ja és un altre tema.

Disfruti'n del cap de setmana.

Tècniques d'estudi. - Separació d'un tema complex en fases -

Tema 1: Sant Martí

Fase 1:
Es mostrarà gairebé igual, però començaràs a veure coses que no quadren.
S'enfadarà sovint i per tonteries que abans tant li feien.
Potser sortireu algun dia a la nit. Les sortides no despertaràn el més mínim interès.
Tot i així cardareu a la nit.

Fase 2:
Es cabrejarà per coses inversemblants.
Rebràs la culpa d'absolutament tot.
Desprendrà ràbia i mala llet. S'estarà hores sense parlar.
Enviaràs missatges a algun ex. Ex-capdesetmana, ex-cafèdediumenge, ex-videdijous.
Pensaràs que t'estàs infravalorant.
Et plantejaràs si realment val la pena estar junts.

Fase 3:
Decidiràs parlar de que què collons passa. Preguntaràs perquè es comporta com un fill de la gran puta.
La resposta és, perquè l'és, però no ens avançem.
A tal pregunta, ell sortirà amb mil i un retrets. No la contestarà.
Et sentiràs a dir de tot. Tot és tot.

Fase 4:
Amb la calma i els polvos posteriors, es parlarà de la possibilitat de trencar la parella.
I aquí amics, ell plantejarà la pregunta: "Però podriem continuar sent amics, no?"
La resposta, sempre, sempre ha de ser no.
Perquè? perquè ja tenim amics i no ens els tirem.
Si la resposta és afirmativa, acabaràn d'entrar al món de les putilles pròximes i gratuites.

Fase 5:
L'atzar, el destí, la casualitat, la sessió oberta de hotmail i/o el mòbil sobre la taula, us guiaràn cap el món, conegut per tots/es com el de "o ara o mai".
Fosc, il·legal i cobard, però a vostès ningú els ha beatificat.
Així doncs, amics, la intuició els haurà portat dins del món de les tenebres.
Estareu pensant constantment que això no és pròpi de vostès, però continuareu amb el treball de recerca.
En el mòbil hi descobrireu missatges pujats de to, trucades a la nit i alguna foto d'ella amb un vestidet curtet (enfasi als diminutius, siusplau) arrepenjadeta al marc de la porteta.
Volent imitar a alguna putilla de lujo però sense èxit.
Al mail hi trobareu el mateix però en hores diürnes, on l'aburriment del treball fa que la imaginació i la sang en algunes parts del cos corri més ràpid. Posarà més atenció en aquests.

Fase 6:
Davant dels descobriments, vostè possiblement es quedarà amb estat de shock.
Com quan té un radiopatio entre mans, l'haurà de compartir.
Trucarà a una persona que estigui desperta i atenta als seus resultats d'investigació.
Aquesta persona no podrà ser mai un amic comú. A poder ser, es triarà l'amic que li té una mica de ràbia a la seva parella.
Escoltarà la seva opinió i treurà les seves pròpies conclusions.
Mantindrà la calma i no dramatitzarà.

Fase 7:
Aquí tindrà dues opcions.
Callar com un puta i ser la puta o ser la malaputa.

Si calla com un puta i és la puta, com el nom indica, deixarà que passi el temps fins que l'individuu en qüestió es digni a explicar els fets.
Això no succeirà mai.
Continuaràn cardant i vostè serà doncs, la puta.

La malaputa li plantarà les coses a la cara.
Li dirà que és un fill de la gran puta.
Deixarà que plori, que demani perdó i que menteixi.
Sobretot deixarà que menteixi. El plor, amics meus, també entra dins de la mentida.
No es creurà absolutament res.

Fase 8:
La seva ràbia interna, farà que imagini situacions violentes on ell en serà la víctima.
Estudiarà amb una velocitat que l'impresionarà, com portar a terme algun crim.
Procurarà que només sigui en la imaginació.

Fase 9:
El deixarà.
Marxarà amb la cara ben alta i no en voldrà saber mai més res.
Voldrà oblidar-lo ràpidament. Tot i així, desitjarà que estigui al llarg de la seva vida sol.
I que mori sol.

Fase 10:
Voldrà aprendre de l'experiència.
Escriurà alguns quants posts per desfugar-se.
Dins del paper de malaputa jugarà amb els que li entrin però serà exigent.
Enviarà senyals de caçera a alguns pretendents desestimats anteriorment.
Es proposarà no tirar-se cap tio amb parella, per molt bo que estigui.
Sortirà del paper quan ho cregui convenient.
No es precipitarà.



Brindem doncs tots junts, pels segles dels segles,

amén.

Els graus d'en Bastard.

Algunes de les classes vistes fins al moment...

Hi ha el fill de puta que ja neix així.
No hi ha ni classes socials, ni llengues. És un cromosoma.
Des de petit ja el veus venir.
Cara de bon nen i arrogant.
Descuida't i t'ha cremat el cotxe.
No s'atura amb l'hòstia a temps.

També hi ha el cabronet de classe mitjana baixa,
garrulo que toca els ous a les companyes de classe.
Les hòsties de casa seva l'han marcat.
En alguna ocasió ens farà pena i arribarem a pensar que era bona persona o que no era tant fill de puta.
S'engantxarà a la coca i fumarà porros a la sortida de l'institut amb nens de dotze anys.

Finalment hi ha el fill de puta que s'hi ha tornat amb el temps.
Tenia una mica de panxeta i portava ulleres.
A classe els altres el posaven en rídicul sovint.
La seva iaia li portava el berenar cada dia a les cinc i anaven junts cap a casa.
Les noves tecnologies l'hi han permès veure pornografia per la xarxa gratis.
Sa mare al pillar-li alguna revista l'ha volgut portar al psicòleg.
És verge.

Als trenta anys, tots hauràn anat de putes.
Primer amb amics, posteriorment després del partit guanyat amb el colega i,
ara ja sols, alguns diumenges a la tarda.

Si el fill de puta genètic és atractiu, no patiu,
segurament per nadal rebrà panera i anirà al sopar d'empresa.
Trucarà a la morena que l'espera a casa per fer l'amor amb ell
dient que arribarà tard, i s'anirà a tirar a la becaria de vint-i-sis.
La morena ho descobrirà pels missatges al mòbil, ell plorarà.
Ella el perdonarà.
Si no és atractiu, segurament no és el fill de puta genètic.

El cabronet de classe mitjana farà creure al seu voltant que ha canviat.
Es casarà.
El veurem de gran, descuidat, greixós i amant del whisky.
Al seu costat, hi haurà la tonteta de classe amb uns quants anys més.
El seu regal pels vint-i-cinc anys de casats serà un llum de peu pel menjador.
Tindràn dos fills. Un d'ell serà com el pare.
L'altre es convertirà en fill de puta després de l'adolescència.

El fill de puta per evolució té dues possibilitats i un destí.
Si és de bon veure seleccionarà les preses segons el seu criteri.
Se'n tirarà una i s'anirà a dutxar a casa de l'altra.
Elles saben que n'hi ha una altra, però se senten especials.
Ell els hi fa creure.
Si encara conserva la panxeta i les ulleres desenvoluparà tal simpatia que farà caure a les preses.
Jugarà fort. La seva baixa autoestima li farà creure que totes són unes putes.
I així les tractarà.
Finalment, el sucre i el greix li passaràn factura.
Es morirà absolutament sol.

Adquisicions-cosesparticulars de Cal Yankee

Estimada familia,

com alguns ja saben em trobo a Cal Yankee, en una ciutat totalment oposada a mi.

Un lloc on els amants dels cotxes poden disfrutar. La gent te cotxassos genials, pero han d'anar a 40miles/hour (aka una putada). Aixo si, s'aparca amb una facilitat brutal, uns espais per a camions.

A la puta radio sempre hi ha la mateixa musica. Tenen rao, com a la peninsula, pero amb heyboy, i aixo encara atabala mes.

Tothom parla castella, es a dir, quan em dirigeixo a x persona en angles, sempre hi ha algu al voltant que esta intentant endevinar d'on cony soc.

A la puta tele hi ha 98 canals i els hi juro en va que res d'interessant.

Tenim piscina, pero ara estem a nomes 23º. Fotetitu a la piscina.

Molts centres comercials. Masses si no vols gastar.

Per cert pare Bukkakez, aqui el iPhone 3G esta entre $200 i $300 si no tinc mal vist. Si vol fer una comanda amb interessos i comissio, no ho dubti.

Pero a tot aixo...

miri'n que va ser el primer que vaig comprar per posar-ho al endoll de la tauleta de nit per il.luminar la biblia i el rosari. Macu, eh? :)

Cuidi'n-se i totes aquestes coses.

"Pedanteria"

S'ha vist cartell més 'pedant' que aquest??

Qui porta un llum al cap? Qui va amb pameles a beure cava? Qui porta un bolso més gran que les seves caderes? Com pot estar tant desproporcionada aquesta copa de cava?

No puc amb el puto Labanda.
Tinc la sensació que aquest home -quenovolsortircasimaialsmitjansdecomunicaciópermodestia¿?- dibuixa sempre el mateix.

I no és l'únic.